1931, marcant la seva època
Nicolau signa una temporada excepcional tant a l’àmbit regional com l’estatal. Gràcies als resultats aconseguits al calendari peninsular es converteix en una figura nacional destacant el podi al XXXI Campionat d’Espanya de Fons en carretera celebrat a Madrid.
Proclamació de la II República
El 14 d’abril de 1931 és proclama la II República espanyola. Al balcó de Cort poques hores després què succeís a Barcelona, la bandera republicana s’erigeix en un símbol del nou règim polític que s’instaura a Espanya després de la sortida del país del rei Alfons XIII.
Triomf i polèmica a la cursa de la UC Mallorquina
Nicolau guanya la cursa en ruta organitzada per la Unió Ciclista Mallorquina, el club de Rafel Pou. Malgrat tots els esdeveniments que envolten la cursa, Nicolau s’imposa amb claredat a la resta dels participants. La nota negativa és la desqualificació de Pou per motius antireglamentaris. Arran d’aquí l’algaidí atia el foc mitjançant la premsa, cosa que mobilitza el públic i genera més aficionats.
Triomf sense pal·liatius a Artà
Exhibició per part de Nicolau en la cursa organitzada per la Penya Flaquer, la diferència és tal que a l’entrada al Velòdrom de Son Taiet, durant les sis voltes prescriptives el llorità és ovacionat pels artanencs. La premsa destaca la seva figura amb una presència cada vegada més important.
Participació a la XIII Volta a Catalunya
L’edició de 1931, la número 13, amb set etapes, va viure una lluita espectacular entre dos dels seus corredors més destacats, el ja tricampió de la Volta Mariano Cañardo i Salvador Cardona, que va aconseguir la victòria a la classificació general per davant del corredor d’Olite. Tots dos van anar intercanviant triomfs d’etapa en les primeres etapes, però una penalització a Cañardo de cinc minuts en la sisena etapa va facilitar el triomf de Cardona en la general final. Nicolau deixa pinzellades del seu gran potencial, així com reconeixen els dos protagonistes de la Volta.
Podi al XXXI Campionat Espanya de fons en carretera
El 25 d’octubre, es disputa la gran prova a Madrid, amb la flor i nata del ciclistes estatals. En un circuit d’anada i tornada amb una distància de 150 km, demostra allò que les estadístiques ens confirmaran, als 100 km , és un autèntic dominador, i sempre acusa els finals, ja que acaba en 3a posició, darrere d’Escuriet i Cañardo.